Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.
D’ACORD | Més informació
CAT ESP ENG
Logo Autisme la Garriga.

TEA i família

És sabut que tota malaltia o trastorn greus i crònics, provoquen un impacte important en les persones més properes al subjecte afectat. Per aquest motiu, les famílies de persones que presenten un trastorn de l’espectre autista (trastorn del neurodesenvolupament crònic i amb freqüència sever) acostumen a patir conseqüències, derivades de la convivència amb el seu fill/a.

L’impacte en les famílies es caracteritza, sobretot, per la presència d’estrès i permanent que, en el cas del trastorn de l’espectre autista (TEA), acostuma a ser superior al de les famílies amb fills que presenten una discapacitat intel·lectual sense autisme, fet que s’explica pels següents factors:

En primer lloc per la incertesa del diagnòstic, ja que en molts casos la identificació precisa del problema pot trigar uns quants anys, molt després de que s’hagin detectat els primers símptomes. Segonament, per les pròpies característiques de la síndrome, que provoquen una inquietud i dubtes importants en els pares: dificultats de comunicació severes; sensació de rebuig de les persones; àmbits poc afectats (molt cops), com la motricitat o l’aspecte físic; problemes sobreafegits de conducta. En tercer lloc, per les incerteses relatives a les causes del trastorn, els programes d’intervenció idonis i l’evolució futura (pronòstic)

La gravetat de l’impacte varia en cada cas, i en funció de tres variables: recursos familiars (psicològics, socioeconòmics i suport social); ajustament de la parella (salut mental i qualitat de les relacions conjugals); i característiques individuals del trastorn autista del fill/a.

El fet de tenir un fill/a amb autisme, l’hem d’entendre com l’inici d’una crisi, i que per tant passa per les quatre fases ben conegudes i descrites com: shock, negació, depressió i realitat (reacció) I és evident que els pares i les mares necessiten suport i assessorament professional regular, per fer front al repte que suposa la convivència amb un fill/a afectat de TEA. Sense l’ajuda professional, que ha d’incloure l’accés a serveis de qualitat i l’atenció als germans/es, la convivència amb una persona afectada de TEA, pot ser molt complicada i les conseqüències  pels familiars, bastant significatives.

Noi amb autisme amb el seu pare.

Els pares i familiars de persones amb TEA estan exposats a múltiples reptes que tenen un fort impacte en el nucli familiar (emocional, econòmic i social).