Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.
D’ACORD | Més informació
CAT ESP ENG
Logo Autisme la Garriga.

Criteris diagnòstics del trastorn de l'espectre autista (TEA)

La concepció de l’autisme ha canviat significativament els últims anys, gràcies als avenços en la seva investigació. L’última versió de la classificació internacional de trastorns mentals més important, el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders-5 (DSM-5), reconeix aquests progressos i inclou l’autisme dins dels trastorns del neurodesenvolupament, defugint de l’antiga conceptualització de Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD).
En canvi, l’altra classificació internacional dels trastorns mentals, el International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems-10 (ICE-10), manté l’antiga classificació. Els trastorns del neurodesenvolupament són un grup de trastorns que tenen el seu origen en el període de gestació. Es caracteritzen per deficiències en el desenvolupament que produeixen limitacions a àrees específiques o limitacions globals a nivell personal, social, acadèmic, laboral, etc.

A més a més, l’autisme passa a anomenar-se trastorn de l’espectre autista (TEA), ja que reconeix la simptomatologia autista comuna a tots els individus en un ampli ventall de fenotips. És per això que desapareixen els subtipus d’autisme (síndrome de Rett, síndrome d’Asperger, trastorn desintegratiu de la infància, trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat).

En aquesta classificació, es considera que les característiques fonamentals de l'autisme són: un desenvolupament de la interacció social i de la comunicació clarament anormals o deficitaris, i un repertori molt restringit d'activitats i interessos.

A continuació es presenten els criteris diagnòstics del trastorn de l’espectre de l’autisme segons el DSM-5 (APA, 2013).

A. Deficiències persistents en la comunicació i en la interacció social en diversos contextos, manifestat pel següent, actualment o pels antecedents
A.1. Deficiències en la reciprocitat socioemocional; per exemple:
- acostament social anormal,
- fracàs de la conversa normal en ambdós sentits,
- disminució en interessos, emocions o afectes compartits,
- fracàs en iniciar o respondre a interaccions socials
A.2.Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la interacció social; per exemple:
- comunicació verbal i no verbal poc integrada,
- anormalitat en el contacte visual i del llenguatge corporal,
- deficiències en la comprensió i l’ús de gestos,
- manca total d’expressió facial i de comunicació no verbal
A.3. Dèficits en el desenvolupament, manteniment i comprensió de relacions; per exemple:
- dificultats per ajustar el comportament a diversos contextos socials,
- dificultats per compartir el jocs imaginatius o per fer amics,
- absència d’interès per altres persones

B. Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats, que es manifesten en dos o més dels següents punts, actualment o pels antecedents (els exemples són il·lustratius però no exhaustius)
B1. Moviments, ús d’objectes o parla estereotipada o repetitiva; per exemple:
- estereotípies motrius simples,
- alineació de joguines,
- canvi de lloc dels objectes,
- ecolàlia,
- frases idiosincràtiques
B2. Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat a rutines, o patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal; per exemple:
- gran angoixa davant petits canvis,
- dificultats amb les transicions,
- patrons de pensament rígids,
- rituals de salutació,
- necessitat de fer sempre la mateixa ruta o menjar el mateixos aliments cada dia.
B3. Interessos molt restrictius i fixes que son anormals quant a la seva intensitat i focus d’interès; per exemple:
- fort vincle o preocupació fort cap a objectes inusuals
- Interessos excessivament circumscrits i perseverants
B4. Hiper o hiporreactivitat als estímuls sensorials o interès inusual per aspectes sensorials de l’entorn; per exemple:
- aparent indiferència al dolor/temperatura,
- resposta adversa a sons i textures específiques,
- olorar o tocar excessivament objectes,
- fascinació visual amb llums o moviments

B. Els símptomes han d’estar presents en el període de desenvolupament primerenc. No obstant, pot no manifestar-se totalment fins que les demandes socials sobrepassen les seves limitades capacitats. Aquests símptomes poden estar emmascarats per estratègies apreses en fases posteriors de la vida.
C. Els símptomes causen deteriorament clínicament significatiu en l’àrea social, laboral o altres importants pel funcionament habitual.
D. Les alteracions no s’expliquen millor per una discapacitat intel·lectual o per un retard global del desenvolupament.

Adolescent amb autisme.

En el DSM-5 (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), es considera que les característiques fonamentals de l'autisme són: un desenvolupament de la interacció social i de la comunicació clarament anormals o deficitaris, i un repertori molt restringit d'activitats i interessos.

La Discapacitat Intel·lectual (DI) i el TEA van unides amb freqüència. Per fer un diagnòstic amb comorbiditat de TEA i DI, la comunicació social ha d’estar per sota de l’esperat a nivell general del desenvolupament.

Les persones anteriorment diagnosticades, segons el DSM-IV de trastorn autista, Asperger o trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, actualment se’ls aplicarà el diagnòstic de TEA.

Així mateix, les persones amb deficiències notables de la comunicació social, però que no reuneixen criteris per al diagnòstic de TEA, han de ser avaluades per diagnosticar un nou trastorn que ha definit el DSM-5 anomenat “trastorn de la comunicació (pragmàtic) social” La diferencia principal amb un TEA és que en el trastorn de la comunicació social no s’acompleix el criteri diagnòstic B, pel que no s’observen patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats...

A més a més dels criteris diagnòstics, cal especificar si:
- s’acompanya o no de discapacitat Intel·lectual,
- s’acompanya o no deteriorament del llenguatge,
- està associat a una afecció mèdica o genètica, o un factor ambiental coneguts,
- està associat a un altre trastorn del neurodesenvolupament mental o del comportament, amb catatonia

També, cal especificar nivell de severitat:
Nivell 1: necessita ajuda
Nivell 2: necessita ajuda notable
Nivell 3: necessita ajuda molt notable

Si analitzem el contingut d'aquests criteris diagnòstics, observem que, amb independència dels dos símptomes fonamentals, s'inclou un criteri referent a l’inici simptomatològic (C), de manera que només es pot diagnosticar el trastorn de l’espectre autista si els criteris A i B es donen durant la primera infància. El motiu de la inclusió d'aquest criteri temporal és el de poder diferenciar entre el TEA que, per definició, apareix molt precoçment, del trastorn desintegratiu de la Infància, que es manifesta després d'un període d'aparent normalitat no inferior als 2 anys d'edat.