Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.
D’ACORD | Més informació
CAT ESP ENG
Logo Autisme la Garriga.

Teories explicatives del trastorn de l'espectre autista (TEA)

Actualment les investigacions científiques apunten a varis gens, que poden o no, coincidir en les persones afectades. És per això, que diferents autors intenten descriure el trastorn psicològic global subjacent a la simptomatologia comportamental que observem en les persones amb TEA.
Les teories més reconegudes són les següents:
- La teoria de la ment
La teoria de la disfunció executiva
La teoria de la coherència central feble
La teoria de l’empatia-sistematització

Adult amb autisme.

Actualment les investigacions científiques apunten a varis gens com a causa del trastorn de l'espectre autista, que poden o no, coincidir en les persones afectades.

La teoria de la ment

La teoria de la ment va ser formulada per Simon Baron-Cohen, Alan Leslie i Uta Frith el 1985 i és la teoria explicativa del primer criteri (A) simptomatològic del DSM-5 i intenta explicar les deficiències persistents en la comunicació i la interacció social en diversos contextos de les persones amb TEA.
La teoria de la ment és l’habilitat que tenen les persones neurotípiques (persones aparentment sense cap trastorn mental) per representar els estats mentals dels altres. Aquesta capacitat apareix de manera innata durant els primers estadis del desenvolupament infantil i s’instaura cap als 4-5 anys. Gràcies a ella, atenem les senyals socials de l’entorn i ens desenvolupem socialment. Les persones amb TEA tenen aquesta capacitat alterada (existeixen diferents graus d’afectació), pel que cal treballar-la per potenciar-la.

Aquesta capacitat mental no només es tracta de preveure la conducta en termes d’intencions (entendre què pensa i/o vol fer una altra persona), sinó que inclou estats mentals més profunds: pensar, creure, conèixer, somniar, enganyar, etc. Amb aquesta habilitat podem explicar i preveure el comportament social de les persones que ens envolten.

La capacitat d’atribuir estats mentals a l’altre implica:
1. Ser capaç de tenir creences sobre les creences dels altres. Això és, llegir la ment de l’altre, saber i anticipar què pensen.
2. Ser capaç de fer o preveure alguna funció de les creences atribuïdes. Això es refereix a reconèixer “per què” una altra persona té un pensament determinat.
3. Requereix d’unes habilitats que es solen desenvolupar en els nens neurotípics de manera natural, com ara:
- L’atenció conjunta: és la capacitat d’atendre a un mateix estímul de manera sostinguda i apareix cap als 9 mesos d’edat.
- Empatia cognitiva i emocional: fa referència a la capacitat de posar-se al lloc de l’altre i apareix cap als 2 anys.

Moure’s en un terreny mentalista és molt difícil per a les persones amb TEA, ja que les persones amb un desenvolupament normatiu inferim la informació que no és explícita, però la persona amb autisme té moltes dificultats per fer-ho. Les persones amb autisme necessiten trencar en petits trossos les conductes socials per poder-les comprendre i aprendre de manera gradual.

Per tal d’avaluar aquesta capacitat mentalista es presenten dues tasques a realitzar: la falsa creença de primer ordre (“Joan creu que l’altre creu”), amb proves com la de la Sally i Anne, de Wimer Perner; i la falsa creença de segon ordre (“Joan creu que l’altre creu que creu”) amb proves com la tasca d’aniversaris, de Sullivan i Cols.

La teoria de la disfunció executiva

La teoria de la disfunció executiva va ser formulada per Pennington y Ozonoff, 1996; Russell, 1997, i altres, i és la teoria explicativa del segon criteri (B) simptomatològic del DSM-5, i intenta explicar els patrons de comportament, interessos i activitats restringits i estereotipats de les persones amb TEA.

Les funcions executives (FFEE), són un conjunt d’habilitats cognitives que es posen en pràctica per dur a terme activitats de manera autònoma. Aquestes capacitats, també innates, ens permeten organitzar-nos, ser flexibles, anticipar, planificar, posar-nos objectius i metes, controlar els propis impulsos, etc.

Són un conjunt de processos cognitius que actuen en situacions noves per les quals no teníem un pla previ d’actuació.
Es troben localitzades en el còrtex prefrontal. És l’última part del cervell en madurar, ho fa des dels 12 mesos als 18 anys, amb dos pics destacables als 4 i als 18 anys.

Existeixen diverses funciones neuropsicològiques de les FFEE:

1. La inhibició de resposta. És la capacitat per inhibir (no respondre voluntàriament), respostes motrius i emocionals immediates a un estímul, esdeveniment o succés, posposant la satisfacció immediata per metes més importants a llarg termini. Per exemple, evitar plorar en una entrevista de feina, o cridar quan estem enfadats, ja que som capaços de preveure que no fer-ho, encara que volguéssim, serà millor. També forma part de la capacitat d’inhibició de resposta, una altra habilitat: la resistència a la distracció. Això ens permet evitar estímuls que puguin interferir en el seguiment d’un procés (distreure’ns).

2. La memòria de treball. La fem servir per emmagatzemar informació com a prerequisit o eina per resoldre situacions futures. Els autors la divideixen en dos tipus; per una banda, trobem la Memòria de Treball Verbal (MTV) que és la parla autodirigida que permet regular el comportament autònomament, és a dir, donar-se autoinstruccions per seguir regles i dirigir el comportament cap alguna meta.
Per altra banda, trobem la Memòria de Treball No Verbal (MTNV), que és pensar en imatges visuals del passat per guiar-nos en un present). Per a poder desenvolupar la MTNV, necessitem tenir percepció retrospectiva, capacitat de previsió, consciència i domini del temps i capacitat d’imitació d’un comportament nou.

3. L’autoregulació de l’estat d’alerta, emocional i motivacional. És una altra capacitat que tenim les persones de canviar el nostre comportament (conducta) segons el context. Les persones no ens comportem de la mateixa manera quan estem en família que amb els companys de feina, tot i que seguim sent la mateixa persona. Per poder autoregular aquests aspectes caldrà:
- Modular les respostes a les situacions
- Contenir i comprendre reaccions emocionals
- Alterar les reaccions emocionals si ens distreuen de l’objectiu final
- Generar emocions o motivacions noves

4. Les FFEE són necessàries per a la resolució de problemes. És la capacitat de la persona per anticipar i preveure els resultats a una acció, activitat etc. Implica:
- Fixar metes i identificar objectius
- Planificar accions
- Seqüenciar passos en ordre temporal i espacial
- Prioritzar necessitats i tasques
- Iniciar una tasca
- Flexibilitat per passar d’un focus d’atenció a un altre, tolerar canvis, etc.

La teoria de la coherència central feble

La teoria de la coherència central feble, va ser formulada per Uta Frith el 1989; Joliffe i Baron Cohen el 1999, i tracta d’explicar la dificultat que presenten les persones amb TEA per integrar la informació en un únic “tot” coherent i general; focalitzant la seva atenció en petits detalls (processament fragmentari).

Es veuen implicades dues parts:

Perceptual: implica la preferència que tenen les persones amb TEA per processar la informació local abans que la global. Com s’observa en molts casos, les persones amb TEA es fixen abans en els detalls concrets d’imatges o objectes que en la seva totalitat. Es pot avaluar mitjançant el Test de Navon (1977).

Conceptual: les persones amb TEA solen fracassar en el processament del sentit contextual i el coneixement previ. Moltes vegades no entenen situacions i contextos ja viscuts amb anterioritat. Es pot avaluar mitjançant imatges tipus Gestalt (efectes òptics)

Així doncs, les persones amb TEA són processadores locals de la informació, i les persones amb un desenvolupament normatiu, processadores globals.

Són menys susceptibles d’il·lusions òptiques, i gràcies al seu processament local són més ràpides en proves de buscar detalls i tenen altes habilitats en les cerques visuals. Obtenen puntuacions molt elevades en proves com el test del disseny de cubs i test de les figures emmascarades (ambdós de Shah i Frith, 1993).

La teoria de l’empatia-sistematització

La teoria de l'empatia-sistematització (e-s), va ser formulada per Simon Baron Cohen el 2009 i tracta d’explicar les dificultats de les persones amb TEA per establir comunicació i crear relacions socials.

Es teoritza que existeix una gradació d’empatia i sistematització, és a dir, l’autor defensa que hi ha cervells excessivament empàtics (amb altes capacitats per posar-se al lloc de l’altre però amb poques capacitats de sistematització) i cervells excessivament sistemàtics, és a dir, amb poques capacitats empàtiques). Les persones amb TEA tendeixen a estar més a prop de l’extrem sistemàtic, mostrant una hipoactivitat en quasi totes les àrees cerebrals del circuit de l’empatia.

Mitjançant l’aprenentatge, les persones amb TEA poden desenvolupar “l’empatia cognitiva”, una empatia apresa. Aquesta però, mai serà intuïtiva ni primitiva, com les de les persones neurotípiques. També existeix l’empatia afectiva, és l’element reactiu de l’empatia cognitiva, és a dir, veure si una reacció emocional s’ajusta als pensaments i sentiments d’una altra persona.

Les persones quan sistematitzen busquen les regles per les quals es regeix un sistema per poder preveure com evolucionarà, manipular una variable, modificar un sistema i inventar un de nou. En aquest sentit, les persones amb TEA acostumen a presentar interessos relacionats amb sistemes de col·lecció (tipus de dinosaures), sistemes mecànics (funcionament ràdio), sistemes numèrics (horari de trens, calendaris), sistemes abstractes (música), sistemes naturals (meteorologia), sistemes socials (rutina dansa amb parella de ball) i sistemes motors (saltar d’un trampolí).

També és característic que busquin i creïn patrons en coses “no sistemàtiques” per trobar un espai de seguretat, dins d’un mon insegur per ells.

Aquesta forta tendència a la sistematització podria explicar també, les dificultats de generalització de les persones amb TEA.
Aquestes dificultats es poden avaluar mitjançant el test “Cociente de empatía”, versió espanyola del EQ de Baron-Cohen.